Entrevista Omar - Unihabit

Entrevista Unihabit: Ser arquitecte es porta a la sang

Nom: Omar El Khamlichi

Edat: 22 anys

Nascut el: 06 de setembre de 1995

És de: Tánger, Marroc

Estudia: Arquitectura

Universitat: ETSAV

Viu a: Unihabit Sant Cugat

 

Omar  va néixer a tánger, una ciutat al nord de Marroc i, des de ben petit, va veure al seu pare exercir  d’arquitecte, cosa que el va marcar positivament:  “Va ser el primer ofici que vaig veure i amb el que vaig créixer. Acompanyava al meu pare al seu despatx i hi passava molt temps amb ell, el veia treballar i m’agradava el què feia; així doncs, des de nen, només imaginava una cosa pel futur: ser arquitecte” 

Motivat per aquest somni, l’Omar va empendre el viatge cap a Espanya. La seva primera parada va ser Reus (Tarragona), on va realitzar alguns cursos relacionats amb l’arquitectura i d’espanyol. “Quan vaig arribar, casibé no podia comunicar-me, em pensava que el parlava bé, però alhora de la veritat, em vaig adonar que en sabia molt poc (d’espanyol)”.

Amb molt d’esforç i dedicació, aviat va dominar l’idioma i va afiançar el seu desig d’estudiar arquitectura, i va ser llavors quan va decidir que estava preparat per començar la carrera a la universitat.

Quina es la diferència d’estudiar arquitectura aquí i al Marroc? 

Lo principal es que aquí preparen al arquitecte per exercir una funció més àmplia, a diferència del Marroc i altres països.  A mida que han anat passant els anys, me’n he adonat que aquí se li demana al arquitecte saber molt de tot, raó per la qual se li atribueix molt mèrit i respecte pel seu perfil àmpli de coneixement. Això, se’ns dubte, es una gran avantatge.

Què et veus dissenyant en el futur?

Em veig dissenyant vivendes, perquè és la funció primària de l’arquitecte, construïr refugis i cases per les persones, és el què m’agrada. Tot hi així, no descarto dedicar-me a altres àrees si es dona l’oportunitat.

Com et sents vivint a Unihabit?

Porto quatre anys vivint aquí i això diu molt de com em sento a la residència. Crec que una avantatge   Crec que una altre avantatge adicional a la proximitat és que mai estàs sol, sempre tens gent al voltant teu i crees noves amistats que fan que la teva estància sigui agradable.

Ens han dit que parles quatre idiomes…

Bé…En parlo cinc: l’àrab (el meu idioma matern)i , amés a més, vaig tenir la sort d’anar a un colegi en francès, d’on el vaig aprendre. Després vaig seguir amb l’Anglès, l’Espanol i el Català. Això m’ha permès desenvolupar moltes amistats a la “resi”.

Recordes alguna anècdota a Unihabit per compartir amb nosaltres? 

Sí. Un dia vaig anar a l’Ikea a comprar-me uns mobles que necessitava per organitzar millor les meves coses i, quan els vaig portar de la tenda, els vaig deixar dins de la meva habitació en les seves respectives caixes i me’n vaig anar a classe. En  aquesll moment, alguns dels meus companys van decidir donar-me una sorpresa. Ells van entrar, em van ordenar l’habitació, em van muntar els mobles i van fer una redistribució de tot el meu espai. Quan vaig tornar, tot estava diferent. La veritat es que em vaig sorprendre molt de com ho havien deixat, crec que no ho podien haver fet millor. Va ser un gran detall. Tot hi que he de dir que un calaix no em va molt bé… els hi reclamaré (riures).

¿T’agrada cuinar a la residència? 

Els meus amics em diuen que cuino bé i no sé perquè. haig de reconèixer que utilitzo alguns trucs per fer-m’ho venir bé i perquè el menjar quedi més bo. Hi ha un plat, però, que em surt molt bé i es la pasta amb bolets. Això els hi encanta.

Com pases el teu temps lliure? 

Bueno, hago varias actividades: todos los lunes voy a jugar al fútbol con el equipo de la “resi”, entre semana dedico tiempo para jugar básquet e ir al gimnasio y últimamente con algunos de la residencia nos hemos aficionado a escalar por diferentes montañas.

Què trobes a faltar de casa teva?  

A la meva familia i l’atenció que en rebia. El comfort que et dona la teva família i , sobretot, la teva mare, no el trobes enlloc més i més quan surts de casa als 18 anys i t’envàs a viure a un altre païs. Obviament ara em toca fer-ho tot sol, peroés necessàri i es converteix en una gran experiència.

Tens algun llibre que recomanaries llegir a la família Unihabit? 

L’últim llibre que m’he llegit i m’agradaria recomanar perquè pot ajudar molt a la comunitat d’estudiants és:  “El poder del hábito”, de Charles Duhigg.

¿Quin consell donaries als estudiants? 

Crec que, com a estudiants, hem de buscar un equilibri en els estudis. He vist a molta gent pendre-se’ls molt en sèrio fins al punt d’estressar-se i , a mitat de la carrera, ja estar cremats i abandonar. Per altra banda, he vist als que es relaxen molt i al final no poden avançar perquè no li han donat la deguda importància. Quan estas estudiant és primordial saber dedicar el temps a totes les demès coses importants i que també t’agraden.

 

MOLTES GRÀCIES OMAR, A UNIHABIT ESPEREM PODER VEURE ELS TEUS PROJECTES FETS REALITAT MOLT AVIAT!  

Allotjaments universitaris de:

Universitat De Barcelona
Allotjaments-universitar-07
Allotjaments-universitar-11
Logo_uni_girona
Allotjaments-universitar-12
Allotjaments-universitar-05
United International Business Schools
Allotjaments-universitar-16
Allotjaments-universitar-15
Allotjaments-universitar-14
Allotjaments-universitar-13
Allotjaments-universitar-10
Allotjaments-universitar-09
Allotjaments-universitar-08
Allotjaments-universitar-06
Allotjaments-universitar-04
Allotjaments-universitar-03
Allotjaments-universitar-02

Allotjaments universitaris de:

Universitat De Barcelona
Allotjaments-universitar-07
Allotjaments-universitar-11
Logo_uni_girona
Allotjaments-universitar-12
Allotjaments-universitar-05
United International Business Schools
Allotjaments-universitar-16
Allotjaments-universitar-15
Allotjaments-universitar-14
Allotjaments-universitar-13
Allotjaments-universitar-10
Allotjaments-universitar-09
Allotjaments-universitar-08
Allotjaments-universitar-06
Allotjaments-universitar-04
Allotjaments-universitar-03
Allotjaments-universitar-02