Entrevista a David Aguilar, resident a la residència unviersitària Unihabit Sant Cugat
- Nom: David Aguilar
- Edat: 19 anys
- Va néixer a: Andorra la Vella
- Estudia: Bioenginyeria
- Estudia a: Universitat Internacional de Catalunya (UIC)
- Viu a: Residncia Universitària Sant Cugat Unihabit
Una història que sorprèn el món
Néixer amb “síndrome de Poland”, mai ha estat una excusa per a David Aguilar. La manca de desenvolupament del seu braç dret lluny d’esdevenir un impediment per a la seva vida, es va convertir en una oportunitat d’auto superació i d’inspiració per a molts.
Des de nen sempre li van agradar els treballs manuals i una cosa que li fascinava era construir coses amb Legos. A l’edat de nou anys se li va ocórrer fabricar-se una mà amb la seva joguina preferida. I ho va aconseguir! A partir d’aquest moment es va iniciar una nova etapa en la seva vida.
El desembre passat, mentre estava a la seva habitació mirant les seves peces de Lego, es predisposava a construir un vaixell, però el destí de vegades és capritxós i a mesura que va anar avançant es va adonar que li estava sortint la forma d’un guant. Així que va decidir aprofitar la inspiració del moment i va pensar construir una pròtesi de Lego, però aquesta vegada, volia portar-la a un altre nivell.
En ment, David tenia aquella que va construir quan era només un nen, però aquesta vegada volia armar un braç i una mà que li donés mobilitat, flexibilitat i fermesa. En altres paraules, volia construir alguna cosa funcional que s’aproximés el màxim possible a la realitat.
“Des d’aquell dia he evolucionat les pròtesis que he dissenyat. Ja vaig per la tercera. Les dues primeres estaven ben trobades, però a mesura que les utilitzava veia el que es podia millorar. Diguem que la que tinc actualment és la 3.0 i és la més completa que he construït i amb la qual puc treballar amb més precisió”, va afirmar David.
Entrevista a David Aguilar
- Què és el més sorprenent que has fet amb la teva pròtesi de Lego?
Un cop vaig voler comprovar si era fàcil de trencar-se i em vaig posar a colpejar-la contra la paret. Sorprenentment, no es desarmava i la paret va quedar bastant malmesa. Després em vaig posar a fer flexions i va ser una cosa sorprenent que aguantés el meu pes.
- Utilitzes les teves pròtesis de Lego en el teu dia a dia?
Si et dic la veritat… Només les faig servir per a les entrevistes o per ensenyar-la. En el dia a dia pràcticament puc fer de tot sense ella, però la podria utilitzar per cuinar o quan necessités una mica d’ajuda extra per aixecar coses o banyar-me.
- Parlant d’entrevistes teva història ha sortit publicada en mitjans importants.
Sí, he tingut l’oportunitat de ser entrevistat per La CNN, National Geographic, Telecinco, El País, Chester; entre altres mitjans nacionals i internacionals. La veritat que ha estat sorprenent com els ha cridat l’atenció la meva història.
- I des de Lego que t’han dit?
Estan sorpresos amb el que he pogut fer amb la seva joguina, se senten orgullosos que les peces de Lego hagin servit per a aquesta finalitat.
- És assequible fer-se una pròtesi de Lego?
Penso que hi ha opcions moltes més econòmiques, com les pròtesis 3D, ja que les peces de Lego són una mica cares. Jo me les vaig fer, perquè eren peces que tenia a casa, però realment no està pensat per solucionar el problema d’una majoria. No obstant això, estic estudiant Bioenginyeria, vull adquirir coneixement i tant de bo pugui ajudar que les pròtesis siguin més accessibles, cada vegada millors i estiguin a l’abast de la majoria de persones.
- Alguna vegada t’han demanat que facis una pròtesi, per a algú que té el mateix problema o un de similar al teu?
Sí, moltes vegades. Però això no és una cosa que es pugui fer en sèrie, perquè va dependre molt tant de la mitjana del braç i de la persona per saber de quina mida s’ha de fer la pròtesi. Per tant, això és una cosa que s’ha de fer “in situ” amb la persona davant. Per aquesta raó, és inviable una massificació del meu disseny. Però tant de bo serveixi per donar esperança i despertar l’enginy a molts.
Gran història David… però ara et volem conèixer una mica més.
- Com portes la vida a la residència?
Sempre he viscut a casa dels meus pares i ara el viure sol m’està aportant major maduresa. Has de ser rigorós amb els teus horaris i organització; tant per estudiar, cuinar, netejar, etcètera. És com un treball i és com acabarà sent en la vida real.
- Veig que ja has congeniat molt bé aquí.
Doncs sí la veritat i tot i que encara no conec a tothom, he tingut l’oportunitat de fer amistat amb un grup amb els que em porto de meravella. Vaig al gimnàs amb ells, anem a mirar el futbol. És més, l’altre dia els vaig convidar a sopar a la meva habitació.
- I que vas cuinar?
Un plat que em va ensenyar la meva mare amb patates, mongetes i carn, però fet d’una manera diferent.
- I els va agradar?
Bé… se’l van menjar tot.
- T’agrada llegir?
La veritat que jo sóc més de pel·lícules. Aquestes que et fan pensar sobre la realitat i les que tracten sobre l’univers o la vida extraterrestre.
- Quina és la teva pel·lícula preferida?
La llegada, Origen o Interestelar són de les meves preferides.
- T’agrada l’esport?
En general m’agraden els esports de raqueta: tenis, pàdel, tenis de taula …
- Quins són els teus hobbies?
Fer treballs manuals en general amb Legos, paper, amb el que sigui. A més, m’agraden molt els videojocs.
- Quants Legos tens?
Uff !. Centenars, milers. Tinc molts que no sé quants tinc.
- Què és el que més t’agrada, de viure a la residència universitària Sant Cugat Unihabit?
La tranquil·litat que hi ha a la residència i al mateix temps poder tenir a altres companys per fer-te companyia.
- Quin consell donaries a tota la gent d’Unihabit?
Que mai es rendeixin davant dels seus somnis per impossible que semblin. Sempre hi haurà possibilitat de realitzar-los.