Gabriel i Paula són una parella entranyable de 28 anys que es va conèixer a Alemanya i van decidir venir a viure junts a Unihabit.
La Paula va néixer a Paraguai. No obstant això, la seva mare és meitat argentina, meitat alemanya mentre que el seu pare comparteix arrels argentines i italianes. La Paula ha viscut durant més de deu anys a Anglaterra i, a hores d’ara, està estudiant un màster en Sostenibilitat en el medi construït a l’ETSAV.
Per altra banda, en Gabriel és argentí i la seva àvia era italiana. Està estudiant un màster en Sistemes automàtics i electrònica industrial.
A on us vau conèixer?
G: Ens vam conèixer a Alemanya i, aleshores, com ella vivia a Anglaterra, vam buscar un punt mitjà per poder viure junts. Va ser llavors quan vam descobrir Unihabit i ens vam decidir a venir aquí. Vam prendre aquesta decisió perquè viure en una residència et facilita la vida en molts aspectes i ens va ser molt fàcil tramitar les coses per venir aquí.
P: M’encanta la idea de flexibilitat per adaptar-se que ens brinda la residència. A més, podem moure els mobles i configurar l’habitació al nostre gust.
Com us sentiu a Unihabit?
P: La veritat és que estem de luxe.
G: Totalment, hem viscut a altres països com a professionals i ens havíem d’encarregar, per exemple, del manteniment i aquí no és així. A Unihabit, si hi ha qualsevol imprevist, t’ho solucionen al moment.
P: El pis és enorme! És més gran que el pis on vivia a Anglaterra i pago la meitat. La veritat és que no ens podem queixar en cap moment. Així mateix, hi ha molt bon ambient la residència d’estudiants.
Què opineu de la sostenibilitat com a societat?
P: Encara falta molt, la veritat. Per mi, el principal que hem d’aconseguir és evitar els pensaments apocalíptics i estressar-nos excessivament amb el tema i pensar cadascú amb el que està a les nostres mans en actes quotidians. L’objectiu ha de ser arribar naturalment a una vida més sostenible.
Quins avenços tecnològics hi haurà d’aquí a 10 anys?
G: A la vida quotidiana, anem veient com la intel·ligència artificial va canviant la nostra vida. Per exemple, des del meu ordinador, vaig poder crear una xarxa neuronal que mai pensava que podia arribar a ser possible. Aquesta, pot reconèixer lletres de l’abecedari i paraules, per analitzar-les o actuar posteriorment amb elles, és una bestiesa. Crec que, en deu anys, les possibilitats són il·limitades.
A quina altra cosa t’hauries dedicat?
P: Crec que seria wedding-planner.
G: La veritat és que no sé què seria.
Com et defineixes?
G: Jo em defineixo com proactiu, amb molta voluntat i molt treballador.
P: Jo em considero amistosa, crec? Jajaj, no ho sé, digues tu alguna (a Gabi, entre rialles)
G: Molt ambiciosa i excel·lent persona, evidentment.
Quins són els teus hobbies?
P: Sens dubte, el senderisme o qualsevol activitat a l’aire lliure.
G: Jo soc més de llegir llibres. Concretament, m’encanten els d’història. A més, m’agrada anar al gimnàs i tocar la guitarra.
La teva sèrie preferida?
P: Friends. A qui no li agrada Friends?
G: A mi m’agrada una semblant, How I Met Your Mother, que en castellà és Cómo conocí a vuestra madre.
Grup de música o cantant preferit?
G: Metallica.
P: Doncs crec que no en tinc cap de preferit, però m’agrada molt Taylor Swift, Ed Sheeran, aquest estil. No obstant això, no tinc un que m’escolti cada dia.
Quin superpoder t’agradaria tenir?
G: M’encantaria volar perquè odio caminar.
P: Jo també, m’encantaria poder volar, la veritat.
Amb quin personatge històric aniries a sopar?
P: Aquesta és ben difícil, me l’han preguntat abans i mai sé què respondre però som-hi. És estrany, però m’encantaria conèixer la tieta de la meva àvia. Ella es va mudar d’Alemanya a Argentina i, per aquella època, era molt feminista. Era biòloga i fou una de les primeres en escalar una de les muntanyes més altes de la zona i va escriure diversos llibres. Per la seva època, era única.
G: M’encantaria conèixer a Nicola Tesla. Un tipus peculiar, però ben interessant.
Quin és el teu menjar preferit?
P: El meu, Spetzle. És un menjar alemany que em cuina sempre la meva àvia pel dia del meu aniversari.
G: Per a mi, la milanesa de carn amb patates fregides.
P: I amb molta llimona! (rient)
G: Amb molta llimona! jajaja
Viatjaries al passat o al futur?
P: Aniria a algun moment especial de la meva vida o alguna memòria que vulgui reviure.
G: Jo aniria a conèixer al meu avi, ja que va morir abans que jo naixés.
Alguna recomanació pels nous estudiants?
P: No rendir-se al principi. Els primers anys, encara t’estàs acostumant, no entens res i fa bastant por. Crec que a tots ens costen bastant, sobretot, els primers dos anys i crec que una vegada superes aquesta fase, ja comences a entendre, et sents més tranquil i més segur i ja et comença a agradar la carrera. Si no t’agrada en el primer mes, no t’estressis, li passa a qualsevol.
G: Jo sempre utilitzo el mantra del meu pare, que diu: la pitjor gestió és la que no es fa. Sempre hem d’intentar-ho, encara que sembli molt difícil.
