Entrevista Adrià i Sergi | Videojocs

Torna Unitalks amb una entrevista molt especial, estrenem entrevista doble per primera vegada en la secció. Avui parlem amb l’Adrià i en Sergio, ambdós estudiants del Grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs a la Universitat de Girona. 

L’Adrià Marcet (Calaf, 2001) és el primer any que estudia a Unihabit i viu en una habitació compartida. En Sergio Chinchilla (Cerdanya, 2001) ha acabat el seu segon any a la residència universitària i viu en una habitació individual. 

Tots dos comparteixen la passió pels videojocs i la programació i han volgut compartir amb tots nosaltres la seva experiència en un ambient relaxat, amable i càlid.

S:  La meva passió pels videojocs em ve de ben petit, quan em van regalar la primera consola. Des del primer moment em va agradar molt, primer vaig començar amb la Nintendo DS i després ja va venir la Wii, però sempre m’han agradat molt les consoles.

A: Jo més o menys igual que en Sergio. Vaig començar de ben petit i crec recordar que la primera consola que vaig jugar va ser la Play Station 2, que li havien regalat al meu germà per la comunió, després a mi em van regalar la Wii, i hi vaig jugar molt. També m’escapava a la biblioteca del poble per jugar amb l’ordinador d’allà. 

A: El meu joc preferit es diu Transistor, i pertany a l’empresa Super Giant, que és una de les meves preferides. És un joc d’estratègia que té una perspectiva en 2,5 D, sens dubte ha estat el joc de la meva infància. 

S: Jo en destacaria dos perquè no em puc quedar només amb un. El primer és el que vaig jugar de més jove, i és el Pokemon Diamant. Vaig invertir moltes hores en aquest, fins al punt que vaig exhaurir el límit d’hores jugades, que estava en unes mil, aproximadament. L’altre videojoc destacat és el Red Death Redemption 2, un Western en un món obert, on pots interactuar amb algun personatge i aquest és capaç de reconèixer-te al cap d’uns dies de la primera interacció. Detalls com aquest em van fascinar.

S: En la meva opinió, tot i que estigui més encarat a la programació, t’aporta el punt de vista global, com el modelatge o el disseny, per exemple. Aprens de tot i t’envoltes de gent molt diversa amb qui et pots combinar i fer un projecte de gran qualitat en comú. 

A: A mi, el que més m’agrada, és tenir l’oportunitat de crear per mi mateix un videojoc. No obstant això, gràcies al grau he descobert que m’agrada bastant programar. 

A: Recordo una assignatura anomenada EDA (Estructures, Dades i Audiències) que consisteix en un tipus de programació molt més avançada i era realment complicada. 

S: Jo recordo que em va costar molt una assignatura que estava relacionada amb els diferents tipus de xarxes, com pot ser el funcionament de la Wi-Fi, i la recordo especialment complicada. No obstant això, has de tenir molta capacitat d’autoaprenentatge, perquè moltes assignatures t’ensenyen una pinzellada del tipus de llenguatge que requereix i després tu mateix has d’explorar i investigar més a fons.

S: El meu dispositiu preferit és l’ordinador, sens dubte. Abans havia tingut la Play Station 4 i, com a consola portàtil, sempre he sigut molt fan de la Nintendo DS típica.

A: Jo no he tingut gaires consoles. En un principi, tal com he dit anteriorment, vaig jugar a la Play Station 2 del meu germà i a la Wii que em van regalar i, de portàtils, el meu germà tenia la Nintendo DS i jo la PSP.  No obstant això, el meu dispositiu preferit és l’ordinador, ja que gaudeixo més jugant amb teclat i ratolí que amb un comandament. 

A: En el meu Treball de Recerca vaig tractar justament aquest tema. Està demostrat que pot augmentar la teva capacitat visual, la presa de decisions i, sobretot, per desconnectar. 

S: Estic totalment d’acord amb el que comenta l’Adrià de la desconnexió mental. No obstant això, els jocs multijugador incentiven moltíssim al treball en equip, ja que s’ha d’elaborar i seguir una estratègia on cada jugador ha d’assumir un rol per la victòria del grup. 

S: Opino que a l’apogeu dels E-Sports encara li falta una mica perquè els mitjans encara no li donen la repercussió o el mèrit que es mereix. Encara avui en dia hi ha molta gent que creu són només videojocs o que ho pot fer tothom. La gent ni s’imagina les jornades d’entrenament que han de realitzar els jugadors, igual o més dures que unes d’esports físics. Penso que acabarà guanyant molt terreny i anirà pujant de mica en mica. 

A: Estic molt d’acord amb el que comenta en Sergio. Amb relació als entrenaments, m’agradaria puntualitzar que no sols es basen en hores practicant davant l’ordinador, sinó que també hi ha sessions de scouting, per exemple, que es basen a analitzar els altres equips i les estratègies que segueixen.

A: En la meva opinió, penso que està bastant estable. Com a molt, compto que la realitat virtual serà la següent passa que ve a continuació. 

S: Jo relaciono el futur de la indústria amb els serveis de streaming de pel·lícules i sèries que ofereixen actualment plataformes com Netflix o HBO, entre d’altres. A hores d’ara, hi ha el Game Pass, que si pagues una quota tens tot un catàleg de jocs a la teva disposició.

S: Des del meu punt de vista, la figura de desenvolupador de videojocs la considero abstracte perquè requereix molta gent i el treball en equip és essencial. Hi ha diverses branques, però les principals són: Disseny, Programació i l’apartat artístic.

A: Estic totalment d’acord amb el que diu el Sergi. Relacionat amb la gent que li agrada el disseny, m’agradaria destacar el joc Super Mario Maker perquè allà pots crear l’escenari que vulguis amb tota la llibertat del món. 

S: A mi m’agrada molt Rockstar. Hi ha empreses que treuen un joc per any i això acaba cremant i cansant l’usuari. No obstant això, Rockstar allarga els jocs al màxim, ja que els va actualitzant amb contingut nou i, d’aquesta manera pot arribar a durar deu anys el mateix joc fins que no treu el següent.

A: Jo destaco Super Giant Games perquè cuiden molt els detalls en els seus jocs. Fan el treball a mà i tot el seu codi és públic i s’hi pot accedir si et compres el joc. 

S: Ara mateix fa dos anys que hi soc i al setembre començo el meu tercer curs.

A: Aquest ha estat el meu primer any.

A: Jo estudio lluny de casa des de l’ESO i el Batxillerat perquè al meu poble no hi havia institut i m’ha passat el mateix amb el grau universitari. 

S: Jo em trobo en una situació similar perquè soc de la Cerdanya i no tenim universitat ni res proper allà i sempre ens toca anar a altres zones pels estudis superiors.

S: En el meu cas, la meva por més gran era no sentir-me còmode amb l’ambient i el que i qui em rodeja. Per la resta, estava tranquil perquè tenia molt clar que volia estudiar aquest grau. 

A: Personalment, el que més em preocupava és que no m’agradés la carrera. Per la resta em sentia tranquil i confiat.

A: Jo no en tinc cap.

S: Lema de vida com a tal no, però sempre dic que la vida és freestyle. Soc el primer que m’agrada tenir-ho tot organitzat, però soc conscient que hi ha coses que no es poden controlar i s’ha d’acollir amb els braços oberts.

S: En comparació a la Universitat de Barcelona, per exemple, allà les classes són molt més massives i abundants de persones. A la UdG normalment els professors són molt més propers i et solucionen qualsevol dubte que tinguis. 

A: Estic d’acord amb el Sergio, jo també destacaria la proximitat que comenta.

A: El que m’agrada més d’Unihabit és la proximitat de la gent i les instal·lacions. A més, en David ens coneix a tots i sap qui som tots per donar-nos un cop de mà sempre que pot.

S: Jo diria més o menys el mateix. Les instal·lacions estan molt bé i estic molt a gust al pis. Un punt clau sens dubte és la proximitat que caracteritza al David. No és el típic conserge superestricte sinó que és un més. M’aporta la tranquil·litat de poder comentar-li qualsevol problema perquè sempre aporta solucions i facilitats.

S: El que més utilitzo d’Unihabit Girona és el gimnàs. Una vegada he acabat, quedem entre els residents i anem a les zones comunes o a algun pis quan tinc temps lliure, la resta de dies em toca estudiar. 

A: El meu dia a Unihabit és com estar a casa meva.

A: Lògicament, no és el mateix que anar a viure a un pis d’estudiants. Clar que el preu no és el mateix, però també t’entren més serveis i activitats que s’organitzen internament que van genial per conèixer a la resta de la gent. 

S: Jo també coincideixo que el preu és més elevat que el d’un pis, però si t’ho pots permetre, ho recomano al màxim. Fem molta pinya amb els residents, fem sopars i activitats. Jo he estat vivint en un pis d’estudiants i em vaig trobar amb persones molt més diverses. A més, els veïns no eren estudiants i tenien fills petits que necessiten descansar.

S: El que més m’agrada d’Unihabit és que et sents molt còmode i acollit. Qualsevol cosa que et falti, els companys t’ajudaran i hi ha molt bon ambient. 

A: Jo continuo destacant les instal·lacions i les facilitats que ens posem entre tots en tot moment.