Entrevista Unihabit: des d’India fins a Barcelona per un somni: Volar
Sabem que la trobaveu a faltar, que la curiositat us podia, així que, aquí la teniu! L’Entrevista Unihabit del mes, un punt de vista d’alts vols que esperem que us encanti i que ajudi a conèixer una miqueta més a un memebre d’aquesta gran família Unihabit.
Edat: 20 anys
Nascuda el: 27 d’agost de 1997
Es de: Jaipur, India.
Estudia: Pilot Comercial
Universitat: Barcelona Flight School
Viu a: Unihabit Sant Cugat
Anushka Anuj es va decidir a canviar de continent per conquistar un somni professional. Va viatjar des de Jaipur fins a Barcelona a la recerca d’allò que des de petita sempre va voler fer: volar.
Segons les estadístiques i encara que a molta gent li pugui semblar extrany, per raons de prejudicis o desconeixement, la India es el país amb més dones pilots de tot el món. A Espanya la taxa de dones pilot no arriba al 4% , tot hi així, a la India es troba per sobre del 10%.
Així que, a mida que l’ Anushka anava creixent estava cada vegada més convençuda de que seria pilot. “S’havia convertit en un somni per mi. Des de molt petita ho deia, jugava a conduir avions i aquestes coses. Així doncs, quan ho vaig parlar amb els meus pares i els hi vaig dir que estava decidida a estudiar aviació, no es van sorpendre gaire i ho van acceptar bastant bé. Es més, em van felicitar per la decisió i em van recolzar des del primer moment”.
- Algú de la teva família ha sigut o és pilot i per això t’has sentit influenciada a estudiar aquesta professió?
Que jo sàpiga no. Ningú de la meva família ho es. El meu avi va estar a les forces aèries del meu païs però no va ser pilot, va exercir altres funcions. Crec que sóc la primera de tota la família. Tot hi així, es veritat que a la India hi ha moltes dones que han estudiat aquesta professió i realitzen un treball extraordianri. Lo meu va sorgir des de que era petita.
- Com és que decideixes venir a estudiar Barcelona?
Primer, perquè el meu pare té a un bon amic vivint aquí a barcelona i li va comentar que hi ha excel·lents escoles d’aviació. Per altra banda, jo havia sentit a parlar molt sobre aquesta ciutat, el seu bon clima, les seves platges, els llocs turístics i arquitectònics els quals també desitjava conèixer. Així que van ser dos arguments importants i poderosos com per pendre la decisió de venir a estudiar aquí.
- Algun d’aquests dos arguments t’han decepcionat?
La veritat és que no. L’ escola on estudio gaudeix de molt bona reputació i la ciutat es maravellosa, m’encanta, és més… quan acabi m’agradria trobar un treball de pilot aquí tot hi que per aconseguir-ho primer hauria d’apendre espanyol (riures).
- Què trobes a faltar de casa teva?
Si. El menjar!… i per suposat la meva família.
- T’agrada la cuina mediterrània? Ens ha dit un ocellet que no gaire…
No es que no m’agradi … Es que sóc vegetariana i , tot hi que aquí hi ha una gran varietat, moltes vegades em costa trobar alguns productes als que estic acostumada. Sempre intento cuinar el meu menjar, no sóc de sortir a fora a menjar. Així que, cuino el què trobo al supermercat però a vegades em falten algunes coses amb les que cuinava allà.
- Tens algún llibre que recomanaríes llegir a la familia Unihabit?
Sí, per suposat: Wings of Fire de Abdul Kalam, ell va ser un ingenier aeronàutic de la India i el seu llibre és realment insipirador, principalment pels joves.
- T’agrada algun esport?
M’agrada molt el bàsquet.
- Ens podries dir què és el què t’agrada de la residència?
Penso que es un lloc ideal per viure durant la teva època universitària. Es perfecta. Les habitacions gaudeixen de molt espai comparades amb altres residències que he vist. A més, aquí trobes gent de la teva edat, coneixes a moltes persones i això és interessant.
Per mi, no nomès la residència es un lloc molt agaradable sinó també l’entorn on està ubicada. M’encanta estar aquí. De fet, quan tinc temps lliure, m’encanta quedarme a la meva habitació llegint un llibre o navegant per internet ja que es un lloc que et trasnmet tranquilitat. La recomano se’ns dubte!
DESPRÉS D’AQUETSA SUPER ENTREVISTA UNIHABIT NOMÉS QUEDA AFEGIR QUE….NO HI HA LÍMITS ALS SOMNIS… NI PER TERRA, NI PER AIGUA I, SOBRETOT, PER AIRE!
¡A VOLAAAAAARRRR!!!