Omar va néixer a Tànger, una ciutat al nord de Marroc i, des de ben petit, va veure al seu pare exercir d’arquitecte, cosa que el va marcar positivament: “Va ser el primer ofici que vaig veure i amb el que vaig créixer. Acompanyava al meu pare al seu despatx i hi passava molt temps amb ell, el veia treballar i m’agradava el que feia; així doncs, des de nen, només imaginava una cosa pel futur: ser arquitecte.”
Nom: Omar El Khamlichi
Edat: 22 anys
Nascut el: 06 de setembre de 1995
És de: Tànger, Marroc
Estudia: Arquitectura
Universitat: ETSAV
Viu a: Unihabit Sant Cugat
Motivat per aquest somni, l’Omar va emprendre el viatge cap a Espanya. La seva primera parada va ser Reus (Tarragona), on va realitzar alguns cursos relacionats amb l’arquitectura i d’espanyol. “Quan vaig arribar, gairebé no podia comunicar-me, em pensava que el parlava bé, però alhora de la veritat, em vaig adonar que en sabia molt poc (d’espanyol)”.
Amb molt d’esforç i dedicació, aviat va dominar l’idioma i va consolidar el seu desig d’estudiar arquitectura, i va ser llavors quan va decidir que estava preparat per començar la carrera a la universitat.
- Quina és la diferència d’estudiar arquitectura aquí i al Marroc?
El principal és que aquí preparen a l’arquitecte per exercir una funció més àmplia, a diferència del Marroc i altres països. A mesura que han anat passant els anys, me n’he adonat que aquí se li demana a l’arquitecte saber molt de tot, raó per la qual se li atribueix molt mèrit i respecte pel seu perfil ampli de coneixement. Això, sens dubte, és un gran avantatge.
- Què et veus dissenyant en el futur?
Em veig dissenyant habitatges, perquè és la funció primària de l’arquitecte, construir refugis i cases per les persones, és el què m’agrada. Tot i això, no descarto dedicar-me a altres àrees si es dona l’oportunitat.
- Com et sents vivint a Unihabit?
Fa quatre anys que visc aquí i això diu molt de com em sento a la residència. Crec que un altre avantatge addicional a la proximitat és que mai estàs sol, sempre tens gent al voltant teu i crees noves amistats que fan que la teva estança sigui agradable.
- Ens han dit que parles quatre idiomes…
Bé… En parlo cinc: l’àrab (el meu idioma matern) i, a més a més, vaig tenir la sort d’anar a un col·legi en francès, d’on el vaig aprendre. Després vaig seguir amb l’Anglès, l’Espanyol i el Català. Això m’ha permès desenvolupar moltes amistats a la “resi”.
- Recordes alguna anècdota a Unihabit per compartir amb nosaltres?
Sí. Un dia vaig anar a l’Ikea a comprar-me uns mobles que necessitava per organitzar millor les meves coses i, quan els vaig portar de la tenda, els vaig deixar dins de la meva habitació en les seves respectives caixes i me’n vaig anar a classe. En aquell moment, alguns dels meus companys van decidir donar-me una sorpresa. Ells van entrar, em van ordenar l’habitació, em van muntar els mobles i van fer una redistribució de tot el meu espai. Quan vaig tornar, tot estava diferent. La veritat és que em vaig sorprendre molt de com ho havien deixat, crec que no ho podien haver fet millor. Va ser un gran detall. Tot i que he de dir que un calaix no em va molt bé… els hi reclamaré (riures).
- ¿T’agrada cuinar a la residència?
Els meus amics em diuen que cuino bé i no sé per què. He de reconèixer que utilitzo alguns trucs per fer-m’ho venir bé i perquè el menjar quedi més bo. Hi ha un plat, però, que em surt molt bé i és la pasta amb bolets. Això els hi encanta.
- Com passes el teu temps lliure?
Bé, faig diverses activitats: tots els dilluns vaig a jugar a futbol amb l’equip de la “resi”, entre setmana dedico temps per jugar a bàsquet i anar al gimnàs i darrerament amb alguns de la residència ens hem aficionat a escalar per diferents muntanyes.
- Què trobes a faltar de casa teva?
A la meva família i l’atenció que en rebia. El confort que et dona la teva família i, sobretot, la teva mare, no el trobes enlloc més i més quan surts de casa amb 18 anys i marxes a viure a un altre país. Òbviament ara em toca fer-ho tot sol, però és necessari i es converteix en una gran experiència.
- Tens algun llibre que recomanaries llegir a la família Unihabit?
L’últim llibre que m’he llegit i m’agradaria recomanar perquè pot ajudar molt a la comunitat d’estudiants és: “El poder del hábito”, de Charles Duhigg.
- ¿Quin consell donaries als estudiants?
Crec que, com a estudiants, hem de buscar un equilibri en els estudis. He vist a molta gent prendre’ls molt seriosament fins al punt d’estressar-se i, a mitjan carrera, es cansen i abandonen. Per altra banda, he vist als que es relaxen molt i al final no poden avançar perquè no li han donat la deguda importància. Quan estàs estudiant és primordial saber organitzar-te correctament el temps per fer les coses que t’agraden i et motiven.
