Qui d’Unihabit combina el futbol de primera divisió amb els seus estudis universitaris? Descobreix-ho a l’Entrevista Unihabit.
Entre els residents d’Unihabit, tenim la sort de comptar amb estudiants de tot el món els quals, a part de compartir la seva vida acadèmica durant un període de temps concret, aconsegueixen també compartir les seves aficions, ambicions i experiències amb nosaltres.
A les residències d’Unihabit, es generen amistats, record i, els nostres residents, troben en cada una d’elles les seves segones famílies.
Avui, a l’Entrevista Unihabit, us volem presentar al Christian Fernandes, un membre de la nostra gran família al que volem que conegueu.
- Data de naixement: 3 de Juny de 1998
- És de: Andorra La Vella.
- Resident a: Residència universitària Sant Cugat
“Des de molt petit, tenia clar que volia jugar al futbol i estudiar arquitectura”. Aquestes van ser les paraules de Christian Fernandes (19), estudiant de segon any de L’ Escola Tècnica Superior d’ Arquitectura del Vallès i jugador del FC. Encamp, equip de primera divisió de la lliga andorrana.
Christian viu en una de les nostres residències universitàries, concretament a Residència univeristària Sant Cugat, i tots els caps de setmana es desplaça fins a Andorra, la seva ciutat natal, per jugar amb el seu equip de futbol. “Tot i que, a Andorra són pocs equips, hi ha un nivell bastant competitiu. Allà, la lliga es juga només els diumenges i els dissabtes s’entrena. Gràcies a això, entre setmana puc estudiar la carrera”.
Davant la pregunta de: Com de difícil és dedicar-se a jugar a aquest nivell i estudiar una carrera alhora? Fernandes, ens comenta que és una mica complicat, però que, amb treball, esforç i sacrifici, és possible aconseguir el què un es proposa. “Al principi molts em deien que no podria jugar a futbol i estudiar arquitectura alhora, ja que la carrera és molt dura. Però jo, de moment, vaig tirant les dues coses endavant. Diu.
Christian, ha aconseguit unir les seves dues passions gràcies al que ell anomena: “la llei de l’esforç”. Així doncs, anima als que viuen a la residència i tenen una altre passió, a part de la carrera, a què no l’abandonin. “Encara que sembli difícil, quan un fa el què li agrada, ho sol portar bastant bé i, això, ajuda a estar bé en altres àrees de la vida. Si només estudies, et pots atabalar, però si hi afegeixes una altra de les teves passions, et serveix per desconnectar i agafar forces.”
Amb relació a com se sent vivint a Unihabit, destaca que es troba molt a gust, en un ambient bastant agradable i rodejat de molts companys. “Estar al costat de la universitat, per mi, és el millor que hi pot haver. Si a això li afegeixes que comparteixo habitació amb el meu millor amic de tota la vida i que tinc als companys a prop, és increïble!”.
Per poder-lo conèixer més a fons i acabar l’Entrevista Unihabit amb un toc més personal, li hem fet alguna altra pregunta de més… Jutgeu-ho vosaltres mateixos!
- L’últim “coti” de la residència és…
Alguna relació esporàdica així, inesperada… el típic d’una residència… XD
- El millor llibre que t’han/has recomanat és…
Sóc molt fan d’una saga que es diu Cherub, de l’escriptor Robert Muchamore, que va d’una agència d’espionatge que només té com a espies a nens de menys de 17 anys, orfes, ambientada al SXIX… la recomano ¡Sens dubte!
- El millor plat que has cuinat a la residència universitària és…
No és per res, però aquí a la residència, és molt famosa la meva pasta a la carbonara! M’agrada molt cuinar, jo cuino i el Sergi neteja.
- Què trobes a faltar de casa teva?
Realment, a la meva mare, la meva família i al meu gos Cookie, com les galetes.
- Quines activitats t’agradaria que s’organitzessin des de Unihabit per poder dir que no et falta res?
Estaria bé que a la festa de la residència o prèviament a ella ( a principi de curs), s’organitzés alguna gimcana de tarda o alguna activitat d’un dia estil Paintball, per trencar el gel i fer una mica de pinya, o jugar a jocs mítics, que tots coneixem, en el mateix recinte de la residència i així conèixer més tots.
- El millor equip del món és…
A part del meu, a Andorra, el Barça a mort!
- Som curiosos i sabem que el què passa als allotjaments d’Unihabit, es queda a Unihabit però… Ens expliques alguna anècdota inoblidable que t’hagi passat i que pugui formar part de les #unihabitexperiences?
Una vegada, jugant amb el meu company Sergi a la “resi”, jo sortia de la dutxa i tenia la tovallola molla, així que li vaig donar una fuetada al meu company i ell me la va tornar i vam començar a perseguir-nos per tota la residència i la gent va “flipar” una mica… dient. Aquesta gent d’Andorra està una mica malament… Però no anàvem despullats! Que consti!
Resumint… La vida és qüestió d’actitud,
Gràcies Christian, segueix així!
