La Morgan Headrick és una estudiant d’intercanvi natural de Toronto (Canadà). Està realitzant el seu grau universitari d’empresarials a la universitat de Babson (Boston, Massachusets) i actualment està cursant el seu últim any.
La Morgan desprèn optimisme i bones vibracions. És una persona activa, agradable i organitzada que adora Barcelona. És una enamorada de l’exercici físic, en concret del futbol. A més, és una persona curiosa a qui li encanta viatjar i descobrir racons de tot el món.
En aquesta entrevista podrem conèixer el seu punt de vista, la seva adaptació i les diferències més notables entre la cultura canadenca i l’espanyola.
- Què estudies?
-Hola, em dic Morgan i estic estudiant empresarials als Estats Units, però estic aquí d’intercanvi a Espanya també estudiant negocis.
- Quant de temps portes a Unihabit?
-Estic a Unihabit durant un semestre. Vaig arribar a principis de setembre i marxaré a mitjans de desembre.
- Quines aficions tens a Barcelona?
-Algunes de les meves aficions a Barcelona inclouen mantenir-me activa sempre que puc. Barcelona és una ciutat fantàstica pel temps, és una ciutat increïble i que de vegades jugo a futbol (Unihabit va organitzar un partit fa un parell de setmanes). També m’agrada anar a córrer, anar a la platja, caminar, anar al gimnàs, qualsevol cosa per mantenir-me activa.
- Quin és el teu grup de música preferit?
-El meu grup de música preferit és Drake. De fet, sóc de Toronto, així que sóc poc parcial.
- Quan vas decidir estudiar a l’estranger?
-De fet, de seguida, quan vaig entrar a la meva universitat als Estats Units, vaig saber que volia estudiar a l’estranger. La meva escola tenia un molt bon programa d’intercanvi. De fet, hagués hagut d’estar a Londres durant tot l’any passat, però a causa de la COVID, no va ser possible. Estic molt agraïda d’haver pogut venir a Barcelona aquesta tardor en el meu últim any i viure aquesta experiència aquí.
- Què et feia més por abans de venir?
-Al principi va ser molt desencoratjador venir aquí com a estudiant d’últim any, perquè cap dels meus amics va triar venir a aquest programa en particular o a l’estranger. Normalment, les persones estudien a l’estranger durant el tercer any. I especialment després de la COVID, que havia estat confinada al meu propi cercle, significava sortir, conèixer gent nova. Tenia una mica de por al principi.
- Com és viure tan lluny de la teva família?
-Estimo molt la meva família, però crec que a hores d’ara ja estic una mica acostumada, perquè tots viuen a Toronto. Jo vaig anar a Boston, i per la COVID, no podria tornar a Toronto per veure’ls, de manera que m’hi vaig haver d’acostumar.
- Què és el que més trobes a faltar de casa?
-Sens dubte, la meva família i el meu gat. Definitivament trobo a faltar tenir el meu gat a prop.
- Què t’agradaria fer quan acabis els estudis?
-Ja he acceptat una feina per quan acabi els meus estudis, així que quan em graduï a Boston i torni a Toronto, treballaré en una empresa de consultoria de gestió.
- Tens algun “mantra” o lema de vida?
-En realitat, en tinc un de molt recent, per causa de la COVID. Penso que podríem tornar a estar confinats en qualsevol moment i per això estic aprofitant al màxim a Barcelona. Mai se sap quan podríem tornar a estar tancats.
- Què és el que més t’agrada de Barcelona?
-M’encanta Barcelona perquè és molt dinàmica. Crec que no hi ha lloc per a l’avorriment, sempre hi ha molt moviment de gent, el temps en general és molt bo, de manera que sempre hi ha coses a fer. Sempre em sembla que em falta alguna part de la ciutat per descobrir. I el menjar també ajuda.
- Tens algun lloc preferit de la ciutat?
-Un dels meus llocs preferits de la ciutat és el Born. És l’ambient, el menjar, els bars… Sens dubte, aquest és un dels meus barris preferits.
- Com vas descobrir Unihabit?
-De fet, vaig descobrir Unihabit a través del meu programa d’estudis a l’estranger. Tenia tres opcions d’allotjament: un apartament, una casa familiar o la residència. I vaig triar l’última. Em van posar en contacte amb Unihabit i ells ho van coordinar tot.
- Com recordes la teva adaptació?
-Crec que la meva adaptació aquí va ser fàcil. Va ser molt fàcil conèixer gent perquè no només hi ha nord-americans com jo que han vingut a estudiar tot sols i viuen tots junts a l’edifici, sinó que també hi ha gent autòctona de Mallorca, Barcelona, Espanya i altres parts d’Europa. Per tant, va ser fàcil perquè tots estem en una situació similar i tots venim de llos diferents per donar-nos suport mútuament a través d’aquesta adaptació inicial. Unihabit va organitzar trobades i tot va ser molt fàcil.
- Quina és la diferència més gran entre Canadà i Espanya?
-La diferència més gran és sens dubte l’horari per dormir i per menjar. Crec que encara no m’he adaptat. Al Canadà, acostumo a dinar cap a les 12 del migdia, sopar cap a les 6 o 7 de la tarda i em poso al llit a una hora raonable. Aquí, crec que els espanyols dormen molt poc, veig tothom cuinant a les 10 o les 11 de la nit i…uf, encara m’hi estic acostumant.
- Com organitzes els teus estudis a Unihabit?
-De fet, tinc sort perquè tinc una habitació individual, com la majoria dels estudiants d’intercanvi nord-americans, així que estic molt tranquil·la. Normalment estudio aquí, a l’escriptori, però si vull canviar d’ambient, també hi ha una zona comuna d’estudi a la planta baixa on hi sol haver molta gent estudiant. Estar junts permet col·laborar i és també és un molt bon ambient per estudiar.
- Hi ha algun moment que recordis amb especial afecte?
-Un dels moments que recordo a Unihabit va ser la primera festa de residència que vam fer a l’arribada. Hi havia un munt de menjar i beure, i sí que va ser un moment especial. Aquella nit no vaig poder dormir perquè hi va haver música va ser fins molt tard, però va ser increïble. És genial que Unihabit organitzi aquesta mena d’esdeveniments.
- Què és el que més t’agrada d’Unihabit?
–M’encanta la residència perquè crec que hem creat un sentiment de comunitat molt fort, no només els nord-americans, que en general estem molt a prop perquè tots vivim a la residència, sinó també els estudiants locals amb es quals hi tenim també una relació molt estreta.
Crec que la situació és ideal. Tenir el meu propi espai al mig de la ciutat em permet interactuar sempre amb la gent però alhora tinc aquí la meva privadesa. També és un gran avantatge el fet de tenir cuina a la meva habitació per si vull preparar alguna cosa ràpida, tot i que també n’hi ha una a la planta baixa.
- Com és el teu dia a dia a la residència?
–Normalment em llevo d’hora i després, com que la residència és tan cèntrica, vaig a peu allà on necessito. És agradable perquè m’encanta caminar, així que vaig a classe, trigo uns 20 minuts. Tinc classes a dues institucions diferents que estan a 20 o 25 minuts de distància, la qual cosa és genial. Després torno, preparo el dinar a la meva habitació, i estudio una mica fins que me’n vaig a l’altra classe. Després acostumo a anar al gimnàs, que està molt a prop, prenc alguna cosa per menjar, torno a la residència i acabo d’estudiar. És genial poder arribar amb facilitat a qualsevol part de la ciutat.
- Quins consell donaries als futurs estudiants?
-Que si estan pensant en venir a Barcelona per primera vegada, en una situació semblant a la meva, que ho facin, que no se’n penediran. Al principi pot fer por, però per a mi ha estat una de les millors experiències de la meva vida. A més, l’experiència esdevé molt més enriquidora quan comences a conèixer gent nova, encara que hi hagi una diferència cultural o una barrera lingüística. Val la pena intentar conèixer el màxim de gent possible i trencar aquest mur al més aviat possible.
